Renda: Indica l’evolució de la mediana de la renda per unitat de consum a Tiana. La unitat de consum és una magnitud homologada internacionalment per la qual es pondera el nombre de residents a la llar, en funció de la quantitat de membres o l’edat, per calcular els costos de vida per a cada família, ja que aquests no s’incrementen de forma lineal per cada nou membre. Igualment, no s’ofereix la mitjana d’aquest valor al municipi, sinó la mediana, és a dir, el valor per al qual la meitat de la població se situa per damunt i l’altra meitat, per sota. Es tracta d’un valor més robust que la mitjana, ja que és menys sensible als valors molt elevats. Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Inflació: Increment de l’índex de preus de consum a la demarcació de Barcelona, és a dir, del cost de la vida. Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Despeses no financeres: Inclou tots aquells recursos efectivament gastats per l’Ajuntament (no només pressupost inicial) en tots els àmbits, excepte el retorn del deute. La dada mostra l’evolució de la quantitat per habitant. Font: Administració Oberta de Catalunya.

IBI: Inclou exclusivament els ingressos per habitant provinents per l’impost de béns immobles de naturalesa urbana. A més, només es computa aquella proporció del tribut que paguen les llars, és a dir, se n’exclou l’IBI abonat per comerços, restaurants o altres negocis. Per fer-ho, es té en compte el pes del valor dels immobles residencials respecte del total d’immobles. Font: Administració Oberta de Catalunya i Direcció General del Cadastre.

Impostos i taxes: Inclou aquells impostos i taxes a què fan front les famílies de forma habitual, és a dir, l’IBI (la part que paguen les llars), l’impost de conducció, l’impost sobre les plusvàlues, l’impost a les construccions, la taxa de residus (la part que paguen les llars) i la majoria de les taxes per a activitats municipals, com les llicències urbanístiques o per expedició de documents. La dada mostra l’evolució de la quantitat per habitant. Font: Administració Oberta de Catalunya i Direcció General del Cadastre.

Renda: Indica l’evolució de la mediana de la renda per unitat de consum a Tiana. La unitat de consum és una magnitud homologada internacionalment per la qual es pondera el nombre de residents a la llar, en funció de la quantitat de membres o l’edat, per calcular els costos de vida per a cada família, ja que aquests no s’incrementen de forma lineal per cada nou membre. Igualment, no s’ofereix la mitjana d’aquest valor al municipi, sinó la mediana, és a dir, el valor per al qual la meitat de la població se situa per damunt i l’altra meitat, per sota. Es tracta d’un valor més robust que la mitjana, ja que és menys sensible als valors molt elevats. Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Inflació: Increment de l’índex de preus de consum a la demarcació de Barcelona, és a dir, del cost de la vida. Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).

Despeses no financeres: Inclou tots aquells recursos efectivament gastats per l’Ajuntament (no només pressupost inicial) en tots els àmbits, excepte el retorn del deute. La dada mostra l’evolució de la quantitat per habitant. Font: Administració Oberta de Catalunya.

IBI: Inclou exclusivament els ingressos per habitant provinents per l’impost de béns immobles de naturalesa urbana. A més, només es computa aquella proporció del tribut que paguen les llars, és a dir, se n’exclou l’IBI abonat per comerços, restaurants o altres negocis. Per fer-ho, es té en compte el pes del valor dels immobles residencials respecte del total d’immobles. Font: Administració Oberta de Catalunya i Direcció General del Cadastre.

Impostos i taxes: Inclou aquells impostos i taxes a què fan front les famílies de forma habitual, és a dir, l’IBI (la part que paguen les llars), l’impost de conducció, l’impost sobre les plusvàlues, l’impost a les construccions, la taxa de residus (la part que paguen les llars) i la majoria de les taxes per a activitats municipals, com les llicències urbanístiques o per expedició de documents. La dada mostra l’evolució de la quantitat per habitant. Font: Administració Oberta de Catalunya i Direcció General del Cadastre.

Tributs abonats per cada llar: Inclou aquells impostos i taxes municipals que paguen les llars. Se n’exclou, per tant, la totalitat dels tributs que afecten només els comerços i negocis o, en cas que afectin particulars i empreses, se’n té en compte la part proporcional. Això es tradueix en el fet que, en el cas de l’IBI urbà i a la taxa de residus, es computa en el càlcul només la part proporcional del valor dels béns immobles residencials sobre el total de béns immobles de cada municipi.

A banda d’aquests tributs, es tenen en compte els ingressos provinents de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (impost de circulació), sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (impost a la plusvàlua), l’impost sobre construccions i taxes per a activitats municipals com llicències d’obres i d’expedició de documents, però no la de retirada de vehicles. No s’inclou perquè s’abona a conseqüència d’una mala actuació ciutadana, com les multes i recàrrecs. Tampoc no se sumen els impostos no municipals que repercuteixen en les grans ciutats (IRPF, IVA i especials) o les taxes i preus públics per a determinats serveis i equipaments socials.

Finalment, aquestes quantitats es divideixen pel nombre de residències del municipi i, posteriorment, pels ingressos anuals nets mitjans d’una llar del municipi. Això permet saber la proporció dels recursos que les famílies han de destinar a impostos i taxes municipals i el valor s’ofereix en quantitat per cada 1.000 euros d’ingressos anuals nets.

Tipus fiscals de cada tribut: Es tracta dels tipus normatius establerts per cada ajuntament. En el cas de l’IBI urbà, s’ofereix el gravamen (%); en el cas de l’impost de circulació, la quota en euros mínima per a turismes (de fins a 8 cavalls fiscals) i la màxima per a turismes (a partir de 20 cavalls fiscals); en el cas de l’impost sobre la plusvàlua, el coeficient mitjà entre el mínim i el màxim; i en el cas de l’impost sobre construccions, el gravamen (%).

Fonts: Les dades de recaptació s’obtenen de l’Administració Oberta de Catalunya, les dades sobre renda s’obtenen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les dades sobre tipus fiscals s’obtenen del Ministeri d’Hisenda.

Tributs abonats per cada llar: Inclou aquells impostos i taxes municipals que paguen les llars. Se n’exclou, per tant, la totalitat dels tributs que afecten només els comerços i negocis o, en cas que afectin particulars i empreses, se’n té en compte la part proporcional. Això es tradueix en el fet que, en el cas de l’IBI urbà i a la taxa de residus, es computa en el càlcul només la part proporcional del valor dels béns immobles residencials sobre el total de béns immobles de cada municipi.

A banda d’aquests tributs, es tenen en compte els ingressos provinents de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (impost de circulació), sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (impost a la plusvàlua), l’impost sobre construccions i taxes per a activitats municipals com llicències d’obres i d’expedició de documents, però no la de retirada de vehicles. No s’inclou perquè s’abona a conseqüència d’una mala actuació ciutadana, com les multes i recàrrecs. Tampoc no se sumen els impostos no municipals que repercuteixen en les grans ciutats (IRPF, IVA i especials) o les taxes i preus públics per a determinats serveis i equipaments socials.

Finalment, aquestes quantitats es divideixen pel nombre de residències del municipi i, posteriorment, pels ingressos anuals nets mitjans d’una llar del municipi. Això permet saber la proporció dels recursos que les famílies han de destinar a impostos i taxes municipals i el valor s’ofereix en quantitat per cada 1.000 euros d’ingressos anuals nets.

Tipus fiscals de cada tribut: Es tracta dels tipus normatius establerts per cada ajuntament. En el cas de l’IBI urbà, s’ofereix el gravamen (%); en el cas de l’impost de circulació, la quota en euros mínima per a turismes (de fins a 8 cavalls fiscals) i la màxima per a turismes (a partir de 20 cavalls fiscals); en el cas de l’impost sobre la plusvàlua, el coeficient mitjà entre el mínim i el màxim; i en el cas de l’impost sobre construccions, el gravamen (%).

Fonts: Les dades de recaptació s’obtenen de l’Administració Oberta de Catalunya, les dades sobre renda s’obtenen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les dades sobre tipus fiscals s’obtenen del Ministeri d’Hisenda.